El passat dissabte 18 d’octubre al matí vaig ser observador i participant d’una sessió d’entrenament a l’Escola de Petanca de Narbona en el Boulodrome municipal .
El primer que em va cridar l’atenció és la quantitat d’educadors que hi havia, set per un total de vint-i-tres alumnes. També l’ordre, la precisió i exactitud en la preparació i disposició dels diferents ateliers de pràctica. A més la presentació era molt atractiva per la mainada, ja que les indicacions i els límits dels jocs estaven pintats a terra amb esprais de colors.
Per començar l’entrenament es va fer una rotllana i se’m va presentar com a formador de la Federació Catalana de Petanca, i tot seguit es va fer una roda d’exercicis d’escalfament. En acabar es va dividir el grup en dos, per edats, benjamins/mínimes i cadets/júniors, i es van distribuir per grups més petits en les diferents estacions.
Les categories més petites van fer pràctica en exercicis d’aprenentatge de punt, i els formadors posaven molt el focus en llençar les boles amb la mà ben recta. Després van fer uns exercicis de tir fent servir unes estructures metàl·liques que facilitaven molt la feina perquè tenien una bola soldada a una cadena i una vegada xocada la bola ella mateixa es posa a lloc.
Les categories més grans van fer pràctica en exercicis amb més dificultat tècnica, per tal de millorar el llançament de semiportada i portada, on s’havia de superar una línia de cons i deixar les boles el més a prop del centre d’una diana. En aquests exercicis i en altres de tir els educadors anaven anotant les puntuacions aconseguides.
Un altre joc proposat era el tres en ratlla, el mateix que faig en els tallers, però amb normes i regles diferents que li donen un atractiu més i ajuden a la superació personal i a la millora de la presa de decisions estratègiques per part de l’equip.
Per acabar la primera hora es va fer una petita competició de tirar a una bola i anar classificant a qui l’encerta fins a quedar un guanyador. Després es va fer una pausa per menjar una mica, moment que vam aprofitar per intercanviar uns bolins com a obsequi i es va fer una foto grupal per deixar constància de la col·laboració.
La segona part de l’entrenament va ser fer unes partides de dobletes, i per quadrar els equips amb els nois més grans de tot el grup em van proposar ser un jugador més. Aquest fet em va permetre compartir terrenys de joc amb els alumnes i tenir un contacte més proper amb els nois i noies.
L’experiència no només ha servit per veure la manera de fer sinó també per conèixer de primera mà informació respecte al funcionament i estructura de l’escola, a part d’agafar idees. També crear un vincle i una relació per futures col·laboracions.
Des d’aquí vull agrair el tracte tan cordial que vaig rebre per part de tota la gent de l’escola, les famílies, l’alumnat, els educadors, que molt amablement van respondre a totes les meves consultes respecte al funcionament dels exercicis com també a la seva finalitat. I sobretot vull expressar el meu agraïment especial a la Kristelle i el Jérôme per fer-ho tot tan fàcil.
Ens queda molt de camí per recórrer en matèria de formació, però tenim a prop models d’èxit on emmirallar-nos i copiar.
Òscar Sorio Baeza.
Director de l’Àrea de Formació”
